Començo a escriure aquestes línies sense tenir del tot clar el que vull dir, però tenint clar que ho vull fer. Si has arribat a aquest post no esperis trobar un anàlisi exhaustiu sobre “l’acord de l’acord” que estem a punt de votar. Penso que és una cosa que no ens pertoca, hi ha gent més preparada per fer-ho i, sincerament, estic esgotada i enrabiada. Però tranqui, si has arribat aquí buscant trobar l’acord fes scroll i el trobaràs.

Ahir estava al concert de La Pegatina a Poble Espanyol i mentre el grup es posicionava a favor dels mestres i demanava que els polítics ens escoltessin d’una vegada, li va arribar l’avís a la meva parella conforme hi havia un preacord entre Departament i sindicats. US PROMETO, de veritat, que vaig passar la resta del concert pensant: TOMAAAA PER FI! (sí, acostumo a ser una optimista romàntica de les que pensen allò de: “ara si ens hem fet entendre”!)

Evidentment, vaig començar a ensumar-me que el pacte era una merda embolicada en paper de regal quan vaig veure els grups de Telegram i Whatsapp traient fum i quan vaig veure que CGT s’havia aixecat de la negociació. No sóc jo la més simpatitzant de cap sindicat en general. Penso que moltes vegades se centren més en les millores pures i dures de les treballadores que en les millores globals del sistema. Qui ens llegeix fa temps sap que som unes defensores de la llei d’autonomia de centres que no agrada gens a cap sindicat, ja que aquests prefereixen anar per un sistema de punts basats únicament en l’experiència, tinguis o no expedients, facis bé o malament la teva feina, … Aquest no és el tema, però perquè us feu una idea m’identifico més amb Clam educatiu.

Total que quan l’he llegit ho afirmo: Quina merda tu! Quina decepció! 5 pàgines per venir a dir el mateix que l’acord del 9 de març, amb alguna lleugera millora i altres dades que són les mateixes, però dites de diferent manera perquè sembli que s’han millorat. Poca concreció i un paràgraf de compromís en continuar treballant per desplegar l’acord…

Mentrestant a les aules…

• No es pot respirar. La llei diu que a més de 27ºC pots marxar del teu lloc de feina, però clar, qui ho fa això? @aulesquecremen ha començat un moviment per visibilitzar això.
• Marxem de colònies gratis (o pagant si has d’agafar cangurs per conciliar) i hem de donar gràcies que ens ofereixen 50 euros BRUTS per pernoctació que, per cert, és el mateix que es pagava abans de 2010 (sí, les colònies es cobraven)
• Normalitzem perdre les nostres hores de descans per fer sortides (jo la primera) sense remuneració i preparant el tupper. Sabies que en alguns dels centres gestionats per ajuntaments les sortides es cobren, boig eh?
• Ens falten mans per atendre la realitat que ens trobem avui a les aules, però hem de llegir que ampliaran a milers de dotacions que al final ja estaven previstes si fa no fa i es tradueix en 1 docent més a cada centre D’AQUÍ 4 ANYS
• Seguim “escollint” quins infants atenem i quins convidem amablement a buscar ajuda privada perquè no hi ha recursos per atendre’ls.
• Continuem depenent i donant gràcies que les famílies vulguin fer les aportacions en concepte de “material i sortides” perquè l’educació d’aquest país dista molt de ser gratuïta i cada cop més de ser de qualitat.

He intentat fer titulars perquè podria fer un dossier de cada un dels punts, però no vull gastar la meva energia ni el temps del cap de setmana en això. El tema és, estem fotudes, i el preacord que se’ns presenta dista molt d’estar a l’alçada de l’esforç que hem fet fins ara.

QUE CONY PASSA AMB EL PIB?

Hi ha una cosa que jo no entenc i segur que algú em sap explicar millor. Si els polítics invertissin el 6% en educació, segurament no estaríem parlant de res d’això, i aquest 6% no és un percentatge que 4 matats han decidit, és el que marca la llei, la LEC, llavors em pregunto: per què nassos no ho apliquen? Ja imagino que la resposta té a veure amb el fet que els afectats principals són infants i clar, no voten. No sé, si algú em pot posar més llum a la foscor… Perquè per mi la negociació tindria un únic punt: INVERTIU EL 6% i quan signeu això ja mirem com, que segur que són capaços de cagar-la tot i així, però ara si no m’equivoco no sé si arribem al 3%.

I tant que volem un sou millor!

Quina vergonya ens fa dir que volem un sou millor els docents eh!? i com ho saben els que ens volen apretar per fer-nos sentir malament eh?!

He après una cosa en aquesta revolta, bé, ho estic aprenent encara, però he millorat molt. Estic aprenent a perdre la vergonya al fet que quan em diuen que només ens interessa el sou responc: També ens interessa el sou! Per molt vocacional que sigui la nostra professió.

Crec que hem après que de vocació no es viu, i les xifres de burn out a la nostra professió en són un clar exemple. Molt agrada parlar de les nostres “vacances”, no hi entraré perquè seria un altre dossier, però després els hi dius a aquesta gent que es facin mestres i la resposta és que no aguantarien ni dues hores en una aula (a l’hivern, a l’estiu ni 30min).

Recordem a tothom per si queda alguna despistada que, per ara, no hem demanat un augment de sou, sinó recuperar el poder adquisitiu que hem perdut i equiparar-nos a la resta de CCAA, que boig no? Els docents d’una de les CCAA amb el cost de vida més alt demanant no estar a la cua quant a retribucions, on s’ha vist?!

Ens agradi o no, en el sistema capitalista en què vivim el nostre esforç, la nostra feina i el nostre temps es remunera en euros, i és una evidència que la mateixa feina la fas amb més empenta, ànims i il·lusió quan sents que està valorada i ben pagada. I si, podríem anar a la vaga pel sou només i no ens hauria de fer gens de vergonya, però, tot i no ser el cas, no deixem que això ho utilitzin d’arma les persones que no entenen la nostra lluita.

Per cert, pel que fa a l’acord en si, no vincular aquest a l’IPC és pla mestre per continuar perdent poder adquisitiu, i fer que la pujada sigui al final del tram post eleccions i possible canvi de Govern que pugui tirar això enrere també em sembla lamentable.

On queda el 0-3 en tot això?

Jo sóc conscient que cadascú té les seves guerres i les seves batalles i és difícil estar a tot, però companyes, de totes les persones que estem lluitant, segurament les que estan més lluny de treballar amb unes condicions laborals i salarials dignes és el col·lectiu 0-3, imagino que en això hi ha consens.

D’altra banda, entenc (tot i que no comparteixo) que són meses de negociacions separades i que per això en aquest preacord no es diu res del 0-3 ni del lleure, d’acord. Podríem parlar de per què no s’equipara la seva feina, però curricularment si, podríem parlar de la vergonya de saber que i2 i i3 comparteixen ràtio o fins i tot en diverses escoles i2 estan pitjor que i3, podríem parlar de la comparació del 0-3 amb altres països (però llavors ja ens tallem les venes) però aniré a una cosa molt més simple: Parlarem de per què Educació ha deixat plantat (UN COP MÉS) al 0-3 a 10 minuts de començar la reunió de divendres. És una vergonya la invisibilització que pateixen i caldria que fóssim conscients del tracte que estan rebent perquè també formen part del nostre sistema educatiu. I per què no s’ha presionat perquè el Departament es reuneixi amb el comitè de vaga que inclou a totes les parts convocants i només a una part, que fa que la resta quedi exclosa. Sota el meu punt de vista si parlem s’inclusiva potser hauríem de ser els primers de no deixar ningú fora…

MOMENT DE DECIDIR

Bé, sigui com sigui durant aquest cap de setmana ens toca decidir què fem, votar què volem que facin els nostres representants. Els profes de València ho han fet aquests dies després de 3 setmanes de vaga indefinida, i sembla que ho tenen claríssim!

Personalment, penso que la base és que tot el que es negociï hauria de ser amb el comitè de vaga, no pots tenir a CCOO i UGT a cada reunió donant pel sac intentant que tot el que s’aconsegueixi de nou dir que és gràcies al fet que el seu cul està a les cadires d’aquelles reunions quan l’únic que fan és posar pals a les rodes. Caldria una mesa, començar de 0, entendre que aquest pacte de país “històric”, que l’únic que té d’històric és el rebuig que ha rebut de tota la comunitat educativa de la vergonya que fa, no pot ser la base per continuar negociant.

Estem veient que la pressió funciona, que les nostres accions col·lectives mouen engranatges que mai hauríem pensat, que les assemblees i com ens estem organitzant de bé està posant nerviosos a uns quants polítics amb corbata i que tot i alguns episodis excepcionals, estem sentint el suport de les famílies i de molts altres agents de la societat.

Em podria enrotllar molt més perquè tinc moltes coses a dir, però prefereixo llegir-vos als comentaris d’aquest post o a l’Instagram. Unides som invencibles!

Ai, per cert! El preacord per incloure en el pacte de la vergonya històrica.